SOS SURF BCN va ser una campanya de l’Associació Catalana de Surf al 2004 davant del projecte de l’Ajuntament i el Ministeri d’Obres Públiques de construir espigons a les platges de la ciutat de Barcelona per combatre l’erosió del litoral. Tot i que va ser una iniciativa de l’A.C.S., van col·laborar i participar-hi molta gent que no en formava part però a qui també els afectava el projecte de transformació de les platges de la ciutat de Barcelona.

L’objectiu de la campanya era sensibilitzar a les administracions implicades i a la població de que aquestes obres impossibilitarien la pràctica del surf en moltes d’aquestes platges (com així ha sigut).

L’ACS va contractar, amb fons propis, una enginyeria especialitzada en la creació d’esculls artificials, amb la doble finalitat d’aturar els problemes d’erosió i crear zones noves a on es pogués fer surf, per tal d’influir en els dissenys que les administracions proposaven.

Sota el lema SOS SURF BCN durant tres anys es varen organitzar vàries manifestacions pels carrers de Barcelona i es va aconseguir donar visibilitat a la causa del surfistes; es van mantenir reunions amb associacions de veïns del barri de la Barceloneta, funcionaris i polítics de l’Ajuntament, el Síndic de Greuges i autoritats de l’organisme estatal de gestió de la costa.

Si bé el resultat final no va ser ni de bon tros el desitjat, es va produir una comunió entre surfistes de diferents platges, i es va viure com una reivindicació de l’existència de la comunitat surfera de Catalunya.

Les manifestacions i accions de protesta van comportar que el surf català aparegués per primer cop en molts mitjans de comunicació (premsa, ràdio i televisió), aspecte que va contribuir definitivament a la seva normalització.